Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu.
[...]
El verb donar sovint es combina amb sintagmes nominals que tenen valors ben diversos, com ara cops, càstigs, estats d'ànim, etc. Per exemple:
Li ha donat una empenta i ha caigut a terra.
Quan la vegi li donaré l'enhorabona.
Ara bé, de vegades el verb donar també es troba usat, de manera [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]
El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.
Quan el verb lluir es fa servir amb el sentit de 'tenir reflexos lluminosos', es conjuga sense l'increment -eix- (lluu, lluen, lluï...). Per exemple:
Les cuques de llum lluen en la foscor.
La lluna lluu dalt del [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
